Retratem al nostre company o companya però...d'esquenes. Ens hi fixem molt i molt bé dels detalls que segurament ens havien passat desapercebuts.
En el mateix interval cronològic en què Salvador Dalí
realitzava a Figueres oa Cadaqués les pintures inspirades per la seva germana
Anna Maria, a Madrid, a la seva habitació de la Residència d'Estudiants,
pintava també les composicions cubistes influïdes per Juan Gris i pel grup
italià Valori Plastici, i que tant van impressionar als altres residents, com
Pepín Bello o Federico García Lorca.
Anna Maria Dalí, reflectida un cop més en aquest Retrat de
1925 pertanyent al Museu Reina Sofia, recordava en una publicació de 1949 les
llargues sessions en què li havia servit de model a l'artista: «Els retrats
meus que el meu germà va pintar en aquesta època són incomptables. Molts d'ells
eren mers estudis dels bucles i d'una espatlla sempre descobert. Pintava
pacient i infatigablement, i a mi no em cansava posar per a ell, ja que mai
m'ha avorrit el romandre quieta i silenciosa. [...] Durant les hores en què li
servia de model, jo no em cansava d'observar aquell paisatge que ja, per
sempre, ha format part de mi mateixa. Doncs sempre em pintava prop d'alguna
finestra. I els meus ulls tenien temps d'entretenir-se en els detalls més
petits ».
Paloma Esteban Leal
FONT: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.
 |
| "Figura en una finestra" (1925) de Dalí |
 |
| "Retrat" (1925) de Salvador Dalí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada