El color càlid i fred és una oposició en teoria del color
que va aparèixer a partir del segle XVIII en l'anàlisi de les pintures europees
per definir l'efecte que provocaven determinats colors en l'espectador.
Així,
els tons relacionats amb el verd o el blau són freds mentre que els colors
relacionats amb el vermell o el groc són càlids. Curiosament, és una sensació
oposada a la temperatura de color real, ja que les estrelles que emeten més
calor són blaves i no grogues o vermelles. La distinció ha passat a la cultura
popular, per exemple en l'aixeta, on el vermell indica aigua calenta i el blau
aigua freda.
Es considera que el color més fred és el blau fosc, que
s'assimila al cel de nit, similar al negre, o al fons del mar, elements
naturals que s'associen a la sensació de fred. Hi ha polèmica entre els
artistes, en canvi, sobre quin és el color més càlid,alguns indiquen el
vermell per la seva força (és el que ha acabat imperant a la cultura popular
com a símbol d'alta temperatura) i d'altres el groc, lligat a la llum.
COLORS CÀLIDS: els vermells, taronges i grocs. Són emotius,
estimulants i vitals. Donen la sensació d'avançar i d'expandir-se. Expressen
lluminositat, alegria i dinamisme.
COLORS FREDS: els blaus, verds i violetes. Expressen un cert
allunyament, serenitat i en alguns casos tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada